Mons. Fernando Ocáriz, resa davant les restes d’en “Chiqui”

JMHG 04

Mons. Fernando Ocáriz resant davant la sepultura d’en Chiqui

Diumenge, 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme. El prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz ha aprofitat la seva estada de catequesi a Barcelona per resar davant la sepultura d’en José María Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre.

JMHG 01

Al Pati Manning, a l’arribada a Montalegre

Mons. Ocáriz havia estat anteriorment a Montalegre acompanyant a Mons. Javier Echavarría en ocasió de la benedicció de l’escultura de sant Josepmaria, el 16 de maig del 2008, i posteriorment, el 2 de juliol de 2012.

Han rebut al prelat de l’Opus Dei, a l’entrada del pati Manning, el rector de Montalegre i l’equip que promou la devoció a Chiqui. Per la nau central de l’església s’ha dirigit a la capella del Santíssim. El rector ha aprofitat per mostrar al prelat de l’Obra l’última publicació per a nens sobre D. José María: «Chiqui, ¡som-hi!».

JMHG 03

Veient la biografia per a nens, “Chiqui, som-hi!”

JMHG 04

Davant la sepultura d’en Chiqui

A la capella del Santíssim esperava un grup de col·laboradors de Montalegre així com de voluntaris de l’Acció Social. Allà ha resat en silenci davant del sagrari durant uns minuts i tot seguit davant la sepultura de Mn. José María.

JMHG 06

Resant davant la imatge de sant Josepmaria

Després de resar davant l’escultura de sant Josepmaria, a la capella de confessionaris acompanyat dels sacerdots que col·laboren a Montalegre, ha sortit al Pati Manning. Allà ha pogut saludar cada un dels presents, que li han explicat detalls de la col·laboració de tota mena que presten, des de les més materials de la cura de l’església, a les de catequesi i a l’àmplia acció social que desenvolupen al barri del Raval.

JMHG 02

Dirigint-se al Pati Manning

L’equip de persones que promou la devoció a José María Hernández Garnica li han pogut explicar diferents favors que es reben i les iniciatives que tenen per donar a conèixer la seva vida. Mons. Fernando Ocáriz els ha animat a acudir molt a la seva intercessió.

El prelat de l’Opus Dei ha agraït a tots la col·laboració que presten i els ha impartit la seva benedicció abans de marxar.

JMHG 09JMHG 10JMHG 08JMHG 07JMHG 11JMHG 12JMHG 13

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Favors d’en Chiqui a «companys» de professió

Avui, 25 de juny, és l’aniversari de l’ordenació sacerdotal d’en Chiqui, juntament amb el beat Àlvar i José Luis Múzquiz. És un bon dia per demanar-li favors. Envia’ls a jmhg@montalegre.org. I donarem suport a la intenció resant davant la sepultura d’en José Maria Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre.

Aquí se’n recullen dos dels molts rebuts que ha concedit a «companys» de professió.

Favors a un enginyer de mines

minas1Un cop més, em poso en contacte amb vostès per explicar els dos favors rebuts mitjançant la intercessió de Mn. José María Hernández Garnica.

Ha passat més d’un any des que vaig escriure per primera vegada a la bústia de favors per intercessió de Don Chiqui.

Aquella vegada explicava com amb la seva ajuda vaig aconseguir acabar la carrera i col·locar-me en el món laboral, entrant com a becari en una gran empresa.

Al llarg d’aquest últim any, la importància d’obtenir un contracte de treball va anar en augment. No només per donar-li continuïtat a la meva trajectòria professional, sinó perquè, com a resident estranger a Espanya havia de canviar el meu estatus d’estudiant a resident treballador.

Un cop més, no ho vaig dubtar. Vaig confiar en la intercessió del meu col·lega enginyer de mines per treure aquesta complicada tasca endavant.

Els mesos van anar passant, i dia a dia resava l’estampa de Don Chiqui amb relíquia que tinc a la meva habitació, confiant que amb la seva ajuda, aconseguiria quedar-me a l’empresa on estava o aconseguiria una altra oportunitat en qualsevol de les empreses del sector.

A mitjans de febrer vaig aconseguir una entrevista. Es tractava de cobrir una baixa de maternitat en una altra empresa del sector.

Vaig reunir-me amb el responsable de l’equip i li vaig explicar que per aconseguir un contracte havia de realitzar una sèrie de tràmits en estrangeria, que almenys trigarien un mes a realitzar-se.

Després d’uns dies de tensa espera, vaig rebre la seva resposta. Comptava amb mi per cobrir el lloc. A més, ell i l’equip de recursos humans es posaven a disposició per a realitzar tots els tràmits pertinents davant estrangeria.

minas2Estava clar, Mn. Chiqui m’havia ajudat. Però la part de més risc de tot el procés acabava de començar: presentar tots els documents pertinents per aconseguir el meu visat de treball, i esperar la resposta final, que només la tindríem fins a un mes després de la presentació.

Així doncs, des de mitjans de març a finals d’abril em vaig sumir en una tensa espera. Encomanava amb força aquest favor a Mn. Chiqui.

Un amic, sacerdot de l’Opus Dei, sempre que em veia em deia “Confia, que Mn. Chiqui no et deixarà tirat”

I així va passar; després de tot el llarg procés pel qual vaig passar, i tots els dubtes que es plantejaven pel camí, vaig aconseguir el meu permís de treball i em vaig incorporar al meu lloc.

Estic segur, que Mn. José María Hernandez Garnica, em va ajudar, com el gran intercessor que és.

Li estic enormement agraït, i sé que puc comptar amb ell per tirar endavant difícils situacions.

Espero amb aquest petit testimoni, donar fe del gran intercessor que és Mn. José María Hernández Garnica i ajudar a seguir sumant per a la seva causa, acceptant amb això la publicació del mateix.

Atentament,

L.V.G.S.

Favor a un geòleg-miner.

minas3Bona tarda,

El meu nom és Lluís, i sóc del Perú. Vaig conèixer l’Opus Dei fa més d’un any, per mitjà de la meva dona, i des de llavors vaig començar a freqüentar alguns recessos i xerrades prop de casa meva.

A mitjans del 2014 em van diagnosticar un problema de bronquiectacias en el sector inferior del pulmó dret; després de diverses anàlisis i que els metges descartessin càncer o tuberculosi; em van indicar que l’únic camí era la cirurgia del lòbul inferior del pulmó dret; una lobectomia.

Jo estava molt nerviós: la meva dona estava embarassada, havíem buscat aquest fill tant de temps!; i en el meu cap només hi havia molt d’embolic i tenia molta por. Un dia abans de la cirurgia; em vaig posar a revisar el canal de YouTube de l’Opus Dei, em va cridar l’atenció el documental de Don José María Hernández. Ja havia llegit alguna cosa d’ell a la biografia de sant Josepmaria, i em vaig posar a veure el documental sobre la seva vida. Em vaig assabentar que li deien Chiqui des del col·legi, i que a més era Doctor en Mines. I quina casualitat!, doncs jo sóc geòleg-miner i treballo al Servei Geològic i Miner del meu país.

Després d’acabar de veure el documental em vaig encomanar al Mn. José María Hernández. Afectuosament, al final vaig dir, Au Tiet Chiqui, ajuda a aquest el teu col·lega, a que tot passi ràpid, ajudeu-me a tenir calmar i anar tranquil al quiròfan i pugui tornar aviat a treballar.

Vaig tancar l’ordinador i em vaig dirigir a casa; en el camí de retorn a poc a poc em vaig començar a calmar i sentir-me acompanyat; vaig arribar feliç a casa. L’endemà i abans de l’operació tot va estar tranquil, gairebé sense cap retard. L’operació va ser una mica complicada, les característiques de la lesió van fer que la intervenció es demorés 4 hores de més. Les bronquiestacias s’havien emplenat de matèria i part del teixit pulmonar s’havia adherit fortament a la pleura.

No obstant això, jo mai em vaig sentir sol; potser fins i tot vaig imaginar que ell m’estava cuidant a la capçalera. Gràcies a Déu tot va sortir molt bé; i la recuperació va ser ràpida. Al cap de tres dies m’estava anant a casa, per a sorpresa del metge, que esperava que em quedés una setmana, per la dificultat de l’operació. En la revisió dels 6 mesos, havia recuperat el 95% de la meva capacitat pulmonar: vaig sortir i em vaig recuperar millor del que havia entrat!

Ara cada vegada que camino temorós, m’encomano al Tiet Chiqui, em sento reconfortat i sé que les coses per molt difícils que semblin sempre m’ajudarà, em donarà un cop de maneta per intercedir per mi i per la meva família.

M’agrada la web, espero algun dia anar amb la meva família a Montalegre i escoltar missa. Aquí li encarregaré al Tiet Chiqui que m’ajudi a anar a veure’l una estoneta almenys i agrair-li en persona tot el que fa per nosaltres.

Una afectuosa abraçada; les nostres oracions estan amb vostès.

Luis C.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Chiqui: som-hi!”

La vida de Mn. José María Hernández Garnica explicada per a nens

Chiqui som-hi

Ediciones Rondas, en col·laboració amb l’església de Santa Maria de Montalegre, ha editat aquesta petita biografia, en 24 il·lustracions a color, 13 x 13 cm. Els dibuixos són d’en Ferran Toro i el text d’en Josep Maria Giralt, a partir de l’ “Auca” publicat anteriorment pels mateixos autors. Es distribueix a 3 euros.

Montalegre vol seguir contribuint amb aquesta edició a la difusió de la vida d’aquest sacerdot, un dels tres primers de l’Opus Dei, en procés de canonització. Ho fa ara amb aquesta publicació, la primera dirigida a nens, segurs que resulta atractiva i alliçonadora.

cuentoCada una de les 24 il·lustracions va acompanyada d’uns versets, que mostren plàsticament un tret significatiu de la seva vida. Els detalls de cadascun d’ells és troben fàcilment a les biografies publicades. Te, per tant, una finalitat catequètica: els nens llegeixen, els agafa i pregunten, i els grans els acaben de dibuixar la història que hi ha al darrera.

Es pot adquirir a llibreries Troa. Però també demanant els exemplars per correu electrònic a Montalegre: jmhg@montalegre.org. O a la mateixa església.

Aquí es poden descarregar unes pàgines de mostra.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Chiqui, tingues cura del Pare!

A Londres, amb Mons. Javier Echevarría

A Londres, amb Mons. Javier Echevarría

Missa a Montalegre, 12-XII-16Montalegre, 12 de desembre de 2016, 19h. Més de tres-centes persones s’apleguen a l’església de Santa Maria de Montalegre per pregar per l’ànima de Mn. José María Hernández Garnica, en la missa que tradicionalment se celebra al voltant de l’aniversari del seu traspàs, el 7 de desembre de 1972.

dsc_6126Molts aprofiten l’avinentesa per acostar-se a la sepultura d’en Chiqui i demanar-li que tingui cura del Pare, Mons. Javier Echevarría, ingressat al Campus Biomèdic de Roma per una afecció pulmonar. Ningú podia suposar que traspassaria poc després.

Hi havia la motivació afegida que es feria la presentació del conte per a nens que explica la vida de Mn. José María Hernández Garnica: “Chiqui, som-hi!”, que molts van aprofitar per adquirir.

Mn. Ignasi Font

Mn. Ignasi Font

El Vicari per a Catalunya de la Prelatura de l’Opus Dei, Mn. Ignasi Font Boix, que presidia la concelebració eucarística, va començar l’homilia fent referència a la festa del dia: la Mare de Déu de Guadalupe, i a la novena que sant Josepmaria, acompanyat del beat Àlvar i en Javier Echevarria van fer el maig del 1970 a Mèxic per pregar confiadament a la Mare de Déu de Guadalupe per les necessitats de l’Església, del Papa, de l’Opus Dei i del tot el món. També Mn. José María Hernández Garnica va pregar davant aquesta imatge en la llarga estada per Amèrica que va fer de novembre de 1954 a maig de 1955. Tots ells tenien una gran devoció a aquesta advocació mariana.

dsc_6099-composicionNo és d’estranyar, per tant, que manifestant el que tots teníem al cor en aquells moments, Mn. Ignasi Font ens va animar a posar sota la protecció de la Mare de Déu de Guadalupe la salut de Mons. Javier Echevarría, segurs d’estar en les millors mans.

dsc_6108Al llarg de l’homilia va glosar l’extensió de la devoció a Mn. José María Hernández Garnica, a havia pogut vetllar de cos present el dia del seu traspàs, i va fer esment d’alguns trets de la vida d’aquest servent de Déu amb fama de santedat. A aquest enllaç està l’homilia amb més detall.

Acabada la missa es va resar un respons a la capella del Santíssim, davant la seva sepultura. Era lògic que molts dels presents tinguéssim especialment viva la imatge del prelat de l’Obra pregant allí mateix el 2 de juliol de 2012 i donant uns copets amb la mà a la làpida de la sepultura, perquè en Chiqui li aconseguís del cel les seves peticions.

Dos homes fidels, dues ànimes amb plena sintonia

guadalupeUna hora després traspassava a Roma el Prelat de l’Opus Dei, sota la mirada de la Mare de Déu de Guadalupe, representada en una imatge a la seva habitació.

Mons. Javier Echevarría i Mn. José María Hernández Garnica han sigut dos homes fidels que van respondre amb promptitud a la crida de Déu. Tots dos van aprendre de sant Josepmaria l’esperit de l’Obra, que van fer vida seva i no van tenir altre objectiu que fer l’Opus Dei en servei de l’Església. Amb itineraris diferents hi ha una constant en la vida d’ambdós: secundar sempre i en tot sant Josepmaria sense cridar mai l’atenció.

José María Hernández Garnica, enviat per sant Josepmaria, va viatjar arreu del món estenent l’activitat apostòlica de l’Opus Dei. Ho va fer amb tota discreció, sense fer-se notar, ni tenir, aparentment, facilitat pels idiomes ni bona salut. En tenia prou en saber que estava fent la voluntat de Déu, seguint sant Josepmaria.

Mons. Javier Echevarría va treballar durant 25 anys junt a sant Josepmaria a Roma, fins el seu traspàs, amb una plena sintonia i absoluta discreció. El mateix faria durant el següents 19 anys junt al beat Àlvar. Des del 1994 en ser nomenat prelat de l’Opus Dei aquesta va ser també la seva norma de conducta: fer present sant Josepmaria en tots i fer l’Obra com la faria ell. Els seus fruits són evidents.

Dona alegria pensar que durant els anys com a prelat de l’Obra, Mons. Javier Echevarría ha promogut el procés de canonització d’en José María Hernández Garnica (any 2004), i de tants d’altres fidels de l’Opus Dei amb fama de santedat.

Santa María del Mar, 17-XII-16

Basílica de Santa Maria del Mar, durant la missa en sufragi pel Pare

Ahir, 17 de desembre de 2016, es celebrava a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona un dels molts funerals per l’ànima de Mons. Javier Echevarría. El presidia Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, plena la nau amb més de 2.500 fidels. Durant la cerimònia, molts vam pensar que en Chiqui n’estaria content, doncs coincideix aquest dia amb el 80 aniversari del Papa Francesc.

El recordatori de la missa de funeral recull unes paraules de Mons. Javier Echevarría, pronunciades el setembre del 2015 a Pallerols de Rialb, en la benedicció de l’antiga rectoria: Ens posem a les mans de la Mare de Déu i li diem, d’una part: Doneu-nos la rosa que voleu que presentem al vostre Fill, al Pare i a l’Esperit Sant. I, al mateix temps: Digueu-nos quina rosa podem oferir-vos en el dia d’avui. I així tots els dies.

És la rosa que sant Josepmaria va trobar a Pallerols com a consol de la Mare de Déu i que li va donar la Mare de Déu de Guadalupe el 26 de juny de 1975 quan se’l va emportar al cel. La mateixa rosa que Mons. Javier Echevarría va rebre de les seves mans quan també se’l va emportar en el dia de la seva festa. Segur que des del cel, amb en Chiqui, tots ells vetllen per nosaltres.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Missa en l’aniversari del traspàs, 12-XII-16

Homilia pronunciada per Mn. Ignasi Font Boix, Vicari per a Catalunya de la Prelatura de l’Opus Dei, a la missa en sufragi per l’ànima del servent de Déu, José María Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre.

dsc_6039El 7 de desembre de 1972 moria a l’antiga Clínica Quirón, de Barcelona, José María Hernández Garnica. Han passat 44 anys i, com ja és tradició a Montalegre, ens hem reunit al voltant de l’altar per celebrar l’eucaristia i encomanar a Déu l’ànima d’aquest servent de Déu. Complim així amb el deure cristià de resar pels difunts.

A més, per a nosaltres és un deute d’agraïment, convençuts com estem de la seva santedat i de tants favors com ens aconsegueix del cel. És una devoció que hem vist créixer al llarg d’aquests anys. I amb més força encara des que l’11 de novembre de 2011 les seves restes reposen en aquesta església de Montalegre, que amb tant d’afecte vetlleu. Ell, des del cel, segur que us ho pagarà amb escreix.

Estem en el temps d’Advent i la litúrgia de la missa d’avui ens exhorta a escoltar i anunciar arreu una bona nova: el nostre Déu ens ve a salvar; El seu Fill ve a il·luminar les tenebres del nostre cor.

dsc_6085També les vides dels sants, i d’altres persones que han seguit al Senyor amb exemplaritat, són llum en aquest món que està en la foscor.

Per això, el convenciment de la santedat d’en Chiqui ens compromet a donar a conèixer la seva vida, de manera que siguin molts els qui se’n beneficiïn i per la seva intercessió puguin aconseguir favors i miracles del cel: no ens podem quedar només per a nosaltres aquest do de Déu. Així, a més, s’estendrà més la seva devoció i la causa de canonització seguirà endavant. Els miracles no depenen de nosaltres -són cosa de Déu-, però nosaltres els hem de demanar. D’ells se serveix Déu per confirmar a l’Església la santedat d’una persona i que pugui ser venerat als altars, en benefici de tots els fidels.

El Sant Pare Francesc, en la Carta Apostòlica “Misericorida et misera”, amb ocasió de la clausura de l’any de la Misericòrdia, fa notar que “les nostres comunitats continuaran amb vitalitat i dinamisme l’obra de la nova evangelització en la mesura que la “conversió pastoral” que estem cridats a viure, es plasmi cada dia, gràcies a la força renovadora de la misericòrdia” (n.5). I ho concreta, de manera especial, en la “celebració” del “Sagrament de la Reconciliació. És el moment en que sentim l’abraçada del Pare que surt al nostre encontre per restituir-nos de nou la gràcia de ser els seus fills. Som pecadors i carreguem amb el pes de la contradicció entre el que vol fer i el que, en canvi, fem (cf. Rm. 7, 14-21); la gràcia, no obstant, ens precedeix sempre i adopta el rostre de la misericòrdia que es realitza eficaçment amb la reconciliació i el perdó. Déu fa que comprenguem el seu immens amor justament davant la nostra condició de pecadors. La gràcia és més forta i supera qualsevol possible resistència, perquè l’amor tot ho pot” (cf. 1 Co 13,7)” (n.8)

dsc_6111José Maria Hernández Garnica va dedicar moltes hores al confessionari, i sempre atenia les persones amb aquest cor misericordiós. Com és sabut, no tenia facilitat pels idiomes, però el seu entusiasme i entrega removien més que les seves paraules. Quan viatjava als diversos països ajudava en tot el que fos necessari, material o espiritualment. Servia sense fer-se notar, però també acceptant les seves limitacions. Deia la directora de la residència de Lovaina d’aquells anys: “No tenia molt contacte amb les residents i, no obstant, el coneixien i l’estimaven molt. El veien quan venia a a la residència Steenberg per celebrar la santa Missa. Més d’una em va demanar ser atesa espiritualment per ell, o per parlar d’algun problema en el confessionari: «Aquest sacerdot em porta a Déu i et tracte amb molta comprensió, com si et conegués per dins i t’estimés molt», era el comentari que feien”

Ens diu el sant Pare Francesc en aquesta mateixa carta que “estem cridats a fer que creixi una cultura de la misericòrdia, basada en el redescobriment de l’encontre amb els demés: una cultura en la que ningú miri a l’altre amb indiferència ni aparti la mirada quan vegi el sofriment dels germans. Les obres de misericòrdia són «artesanals»: ninguna d’elles és igual a una altra; les nostres mans les poden modelar de mil maneres, i encara que sigui únic el Déu que les inspira i única la «matèria» de la que estan fetes, és a dir la misericòrdia mateixa, cada una adquireix una forma diversa”. (n.20).

Que ven après ho teniu els voluntaris que amb tanta generositat col·laboreu en les moltes tasques de solidaritat que de fa tants anys es promouen a l’església de Montalegre, al barri del Raval, que tantes mancances te i que amb tanta eficàcia i professionalitat sabeu atendre. També en això ens dóna exemple en José María Hernández Garnica, que va haver de treballar pels diferents països d’Europa sense mitjans materials, necessitat de buscar aliments i, fins i tot, obligat a fer de fuster, per fabricar retaules i altars d’oratoris,… Recorda María Hernández Garnica, germana d’en Chiqui, que durant els seus anys a França el va anar a visitar a París amb el seu marit. En José María els va ensenyar la residència Rouvray. Van veure també l’oratori on ell havia treballat molt el retaule, la fusteria de l’altar i el policromat. La seva germana, al veure-ho li va comentar que això era un miracle de l’Opus Dei “perquè de petit «eres un manazas, desfeies un rellotge i al armar-lo de nou, sempre et sobraven peces». Ell va contestar: «la gràcia de Déu actua quan se la necessita»”.

Acabem acudint a la Mare de Déu -avui, festa de Guadalupe-, amb paraules del Papa Francesc: “Que els ulls misericordiosos de la Santa Mare de Déu estiguin sempre girats vers nosaltres. Ella és la primera en obrir camí i ens acompanya quan donem testimoni de l’amor. La Mare de Misericòrdia acull a tots sota la protecció del seu mantell, tal i com l’art l’ha representat sovint. Confiem en la seva ajuda materna i seguim la seva constant indicació de girar els ulls vers Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu.” (n.22)

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Edició electrònica d’Obrint hotritzons. Aniversari del traspàs d’en Chiqui

Una bona lectura en l’aniversari del traspàs d’en Chiqui.

OBRINT HORITZONSDescarrega el llibre aquí.

Avui, 7 de desembre, es compleix el 44 aniversari del traspàs de Mn. José María Hernández Garnica (veure record de la Teresa Temes). Coincidint amb aquesta data s’ha preparat una edició gratuïta en epub d’Obrint horitzons, la semblança de Mn. José María Hernández Garnica que l’església de Santa Maria de Montalegre va promoure amb molta il·lusió l’any 2010. Es va presentar a la facultat de Comunicació Blanquerna. Va tenir molt bona acollida i una àmplia difusió. Es tracta d’una biografia breu i alhora completa, amena i amb una bona selecció de fotografies. De fet, es va reeditar el llibre en castellà, i ambdues edicions estan pràcticament exhaurides.

Posteriorment el mateix autor, José Carlos Martín de la Hoz, postulador de la causa, ha publicat una biografia més completa, Roturando los caminos (Ediciones Palabra 2012). Però ha semblat d’interès preparar l’edició electrònica gratuïta d’Obrint horitzons, de manera que es pugui difondre amb més facilitat la vida d’aquest sacerdot amb fama de santedat a qui molts consideren sant i tenen experiència de favors del Cel aconseguits a través de la seva intercessió.

Avui és un bon dia per llegir aquest llibre, que pots descarregar aquí, i demanar-li favors (descarrega l’estampa); no t’oblidis d’enviar per correu electrònic els que t’aconsegueixi: és una bona manera de ser-li agraïts.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

44 anys de l’estada de sant Josepmaria a Montalegre

721128-a

Sant Josepmaria i el beat Àlvar arribant a Montalegre

El 28 de novembre de 1972 sant Josepmaria, acompanyat del beat Àlvar, van estar resant a l’església de Santa Maria de Montalegre. Tal dia com aquell, 10 anys més tard, sant Joan Pau II erigiria l’Opus Dei en prelatura personal.

L’església de Santa Maria de Montalegre està situada al barri del Raval, de Barcelona, un dels que té més dèficits de tot tipus, amb elevats índexs d’immigració i atur. Allà hi havia la Casa de Caritat, que es va traslladar al barri d’Horta el 1957. El temple annex, Santa Maria de Montalegre, va ser confiat a l’Opus Dei el 1967. Des de llavors, juntament amb el culte, al voltant de l’església han sorgit nombroses iniciatives, entre les quals destaquen les de caràcter catequètic, social i assistencial.

721128-b

Resant a la capella del Santíssim de Montalegre

L’any 1972 sant Josepmaria va fer un viatge de catequesi per tot Espanya durant dos mesos. En acabar-se els dies de la seva estada a Catalunya, a primera hora de la tarda del dimarts 28 de novembre, sant Josepmaria va estar resant a la Basílica de la Mercè. En sortir es va dirigir a Montalegre. El cotxe es va parar al carrer Montalegre, davant de la porta. Entrà al pati Manning, on l’esperaven Mn. Benet Badrinas, rector de Montalegre, altres sacerdots que atenien l’església, i alguna persona més. Després de saludar-los, va entrar al temple i es va dirigir a la capella del Santíssim, on va pregar uns minuts. Allí hi reposen ara les restes de Mn. José María Hernández Garnica.

721128-c

Sant Josepmaria i el beat Àlvar al presbiteri de Montalegre

A continuació, sant Josepmaria va pujar al presbiteri i va resar davant la imatge de la Mare de Déu i, després d’observar atentament durant uns moments el conjunt del temple, va tornar a saludar el Santíssim i va sortir al pati Manning.

En sortir es va trobar esperant, davant de la porta, un bon grup de persones que, en entrar, estaven en la galeria superior del pati. Sant Josepmaria les va mirar somrient i, amb molt d’afecte, els va demanar que entressin a l’església a fer una visita al Santíssim i a resar una Salve a la Mare de Déu.

montalegre-019

Benedicció de l’escultura de sant Josepmaria

Una escultura de sant Josepmaria recorda aquesta estada. És obra de l’escultor japonès Etsuro Sotoo, de reconeguda fama internacional que treballa a la Sagrada Família de Guadí. Va ser beneïda per l’actual prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría, el 16 de maig de 2008, en una cerimònia en què va estar acompanyat per nombrosos fidels i voluntaris que col·laboren en les iniciatives de solidaritat que promou l’església.

El proper 12 de desembre, festa de la Mare de Déu de Guadalupe, s’hi celebrarà la habitual missa en sufragi per l’ànima de Mn. José María Hernández Garnica. T’hi esperem.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari