5 anys del traspàs de Mons. Javier Echevarría

La Mare de Déu de Guadalupe, el Pare i Chiqui

A Londres, amb Mons. Javier Echevarría, el 3-IX-1960

El 12 de desembre del 2016 es va celebrar a Montalegre la missa anual en sufragi per l’ànima de Mn. José María Hernández Garnica. A l’homilia, Mn. Ignasi Font, Vicari per a Catalunya de la prelatura de l’Opus Dei, es va referir a la festa de la Mare de Déu de Guadalupe, i a la novena que va fer sant Josepmaria, a la Vila de Mèxic, al maig de 1970, acompanyat de D. Álvaro i D. Javier Echevarría.

Al cor de tots hi era present la petició a la Mare de Déu per en Mons. Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, greument malalt, ingressat a la Clínica del Campus Biomèdic de Roma. Moriria poc després d’acabar la missa.

Mons. Javier Echevarría davant la sepultura del Servent de Déu

Mons. Javier Echevarría va estar a Montalegre resant davant les restes del Chiqui el 2 de juliol de 2012.

Aquest és un enllaç a un vídeo en record de Mons. Javier Echevarría.

Un regal en l’aniversari del Chiqui

Avui és el 108è aniversari de Mn. José María Hernández Garnica, que va néixer a Madrid el 17 de novembre de 1913.

Un bon dia per llegir el nou full informatiu que s’acaba de publicar, que pots descarregar.

També pots venir a la missa que se celebrarà avui a Montalegre a les 19h., en sufragi per la seva ànima.

Segur que avui Mn. Chiqui està més predisposat a escoltar les peticions de favors. Aprofita per demanar-li coses. Així ens ho va aconsellar el Sr. Cardenal, arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, a la missa que va celebrar el passat 11 de novembre, amb motiu del Xè aniversari del trasllat de les seves despulles a l’església de Santa Maria de Montalegre.

Xè aniversari entre bastides

Hernández Garnica, un “cristià que va viure la vida amb fidelitat i generositat”

L’11 de novembre de 2011, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, aleshores Arquebisbe de Barcelona, va presidir el trasllat de les restes del servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, a la sepultura de l’església de Santa Maria de Montalegre.

10 anys després va voler unir-se a la celebració d’aquest aniversari presidint l’eucaristia en sufragi per l’ànima de Mn. José María i en agraïment a Déu per tantes gràcies concedides en aquests anys per la seva intercessió. Concelebraven també Mn. Ignasi Font, vicari per a Catalunya de la prelatura de l’Opus Dei i Mn. Xavier Argelich, rector de l’església.

Les bastides que ocupen gran part de la nau, per les obres de rehabilitació de la coberta, donaven a la cerimònia una nota singular, recordant als cent cinquanta assistents la implicació de tots els cristians en la construcció de l’Església i en la tasca evangelitzadora arreu del món, a exemple de Mn. José María Hernández Garnica.

A l’homilia, el Sr. Cardenal, fent referència a les paraules de l’evangeli —qui menja el meu cos i beu la meva sang està mi i jo en ell—, va ressaltar les dues dimensions de la vocació que va viure el servent de Déu, com a laic i com a sacerdot, fonamentada en l’eucaristia, en la presència de Déu en la seva vida. “És a dir, un cristià que vol viure la seva vida amb intensitat, amb fidelitat, amb generositat”.

“El fet peculiar d’un laic, d’una laica cristiana —va comentar— és ser presents en el món per aportar-li els valors de l’Evangeli. Ésser presents en el món de la família, en el món de la política, de la cultura, de l’economia, de l’ecologia, etc. Va fer-ho també el nostre estimat germà José María, servent de Déu”.

Va recordar també els anys de treball de mossèn Chiqui —així el coneixien amics i familiars— com a enginyer a diverses empreses. Destacà els valors d’un sant, que es poden trobar en “la vida del nostre germà José María, és a dir, un cristià que vol viure la seva vida amb intensitat, amb fidelitat, amb generositat”. Un ideal de vida que va viure tot seguint les ensenyances de sant Josepmaria. “És el que nosaltres cal que fem també a la nostra vida cristiana. Ser cristians, però ser cristians amb la màxima autenticitat possible”.

“El nostre servent de Déu era un home que escoltava a Déu Nostre Senyor a la pregària, i estava disponible pel que Déu volia. I el Senyor li va demanar un pas més, una nova vocació. La vocació sacerdotal; el sacerdoci ministerial. Un cop ordenat va exercir el ministeri durant trenta-dos anys, des de 1944 a 1972”. El fundador de l’Opus Dei li va confiar l’impuls de l’apostolat amb les dones, així com el desenvolupament de la labor apostòlica a Barcelona, a Espanya, i també a altres països d’Europa, a França, Anglaterra… identificant-se en la llengua i la cultura de cada lloc.

Al llarg de l’homilia, el Sr. Cardenal va animar als presents “a demanar la intercessió del servent de Déu per les nostres necessitats espirituals i temporals, nostres i també socials”. I també d’imitar-lo, doncs, “veient que ell porta el camí cap als altars, també nosaltres hem de procurar assolir la santedat”.

En acabar l’eucaristia i el respons final, el Cardenal Martínez Sistach es va acomiadar dels presents desitjant “que ben aviat ja no li diguem servent de Déu, sinó que en diguem beat i després sant”.

Per la seva part, Mn. Xavier Argelich va agrair la presència del Sr. Cardenal i que hagués fet possible, com Arquebisbe de Barcelona, el trasllat del servent de Déu a l’església de Montalegre, que ha facilitat un notable increment de la seva devoció. A més, la presència de Mn. José María Hernández Garnica ha servit d’estímul i model a la tasca evangelitzadora i de labor social que es duu a terme al voltant de l’església de Montalegre.

Finalitzada la cerimònia algunes famílies i devots del servent de Déu van saludar al Sr. Cardenal

Aniversaris del Chiqui

L’11 de novembre es compleixen 10 anys del trasllat de les restes mortals de Mn. José María Hernández Garnica a Montalegre. Aquest dia comença la preparació del 50 aniversari del seu traspàs, el 7-XII-1972 a Barcelona. El 2022 serà l’any del Chiqui a Montalegre i per als qui el tenen per amic i intercessor.

El següent vídeo és un record breu del trasllat. T’agradarà recordar-ho si vas participar a la cerimònia, o fer-t’hi present ara per primer cop. Comparteix-ho.

I no faltis a la missa del proper dia 11…

Audiollibre “Obrint horitzons”

L’oficina de comunicació de l’Opus Dei a Catalunya ofereix l’audio del llibre electrònic “Obrint horitzons”, que va editar l’església de Santa Maria de Montalegre. Es tracta d’una biografia breu i alhora completa de Mn. José María Hernández Garnica, un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei que va portar el missatge de santedat enmig del món arreu d’Europa.

També l’edició en epub d’aquest mateix llibre

.

Chiqui, amatent al patiment i incerteses dels altres

Un centenar de persones van assistir ahir a l’església de Montalegre a la missa que se celebra anualment en sufragi per l’ànima de Mn. José María Hernández Garnica. El dia escollit coincidia amb l’aniversari del seu naixement, el 1913.

La situació de pandèmia actual i les restriccions sanitàries van condicionar l’aforament limitat a la nau de l’església.

Mn. Xavier Argelich, rector de l’església de Santa Maria de Montalegre, que presidia la concelebració, va començar l’homilia recordant els motius que ens havien congregat: d’una banda l’agraïment per tants favors com s’aconsegueixen a través de la intercessió de Mn. Chiqui, com familiarment es dirigeixen a ell els seus devots; i d’altre, oferir sufragis, doncs, encara que està iniciat el procés de canonització, fins que l’Església no es pronunciï sobre la seva santedat, tenim el deure de resar per la seva ànima.

Va recordar que sant Josepmaria es va recolzar molt en Mn. José María Hernández Garnica des dels inicis de l’Opus Dei i també després en l’expansió per molts països, malgrat que no se li donessin be els idiomes. De la seva part, ell sempre va correspondre amb una confiança plena en la gràcia de Déu.

Durant la guerra civil espanyola va patir molt, tant físicament com anímicament. De fet, ell mateix recordaria anys després amb agraïment una trobada “casual” -va ser providencial- a Madrid amb el beat Àlvar del Portillo als inicis del conflicte bèl·lic, que el va confortar i reafirmar en la seva vocació en moments d’especial foscor.

Aquests fets el van marcar, i van fer que al llarg de la seva vida tingués una especial sensibilitat per ajudar i reconfortar a les persones en les dificultats pròpies dels inicis apostòlics a diferents països. No perquè amb la seva presència es resolguessin els problemes, sinó per la manera com els afrontava, ple de sentit comú i sobrenatural, d’optimisme i alegria.

Estem en un moment adequat per considerar aquests aspectes de la seva vida, perquè vivim moments d’incertesa, malaltia, dificultats de treball, manca de relació social, desànim, por,… Ell ens comprèn i conforta.

Mn. Xavier també va recordar com, en els mesos passats de confinament més dur, amb molt poca afluència de fidels a Montalegre, per la falta de mobilitat, els sacerdots resaven a diari davant la sepultura de Mn. José Maria, per tots els seus devots i fidels: tingues cura d’ells!

En aquest sentit són molt adients les consideracions de l’encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc, per ser sensibles a les necessitats de tants que pateixen i necessiten del nostre ajut i consol. L’exemple de Mn. Chiqui ens pot ajudar a posar-ho en pràctica.

Acabada la missa es va resar un respons davant la seva sepultura, seguida del cant del Virolai.

Aquí està un vídeo de la cerimònia, amb l’homilia:

Chiqui, més fort que el Covid’19

Des de la vetlla silenciosa a la capella del Santíssim a l’església de Montalegre, Mn. José María Hernández Garnica intercedeix per tots en aquests moments d’especial necessitat. Dificultats de feina, malaltia, incertesa, consol,… Ell és proper i fa seus els patiments de tots.

Sempre pots venir a demanar o agrair-li, o escriure’ns, i ho farem per tu. Durant els mesos de confinament més dur han arribat correus electrònics de Rio de Janeiro, Panamà, San Salvador,… Per tots s’ha demanat personalment davant la seva sepultura.

Com cada any, el proper dimarts dia 17, aniversari del seu naixement, se celebrarà una missa en sufragi per la seva ànima. És una trobada anual de tots aquells que li tenen devoció i n’estan agraïts.

Si tens alguna intenció particular per la que demanar, la pots fer arribar per correu electrònic i es tindrà present en les peticions.

Felicitats, Chiqui!

Que no falti avui la teva felicitació. És el sant de Mn. José Maria Hernández Garnica, Chiqui per els amics.

Era una persona molt agraïda. I ho segueix sent, com consta pels nombrosos testimonis de favors que arriben. Més encara ho serà en un dia com avui. Demana-li per tanta gent que pateix les conseqüències del coronavirus. Si no la tens a mà, aquí pots descarregar l’estampa.

Aquests dies són una ocasió per guanyar en amistat amb aquest bon sacerdot en procés de canonització. Aquests DVD t’ajudaran a conèixer-lo millor.

  • Documental “Por los caminos de Europa” (27′). Un recorregut per la seva vida:

 

O respostes curtes del director de l’oficina per a les causes dels sants, i de Teresa Temes, neboda de Mn. José María

– Si vols aprofundir sobre aspectes de la seva vida, aquí tens algunes exposicions llargues de D. José Carlos Martín de la Hoz:

  • “El valor de la fidelitat”; acte inaugural del centenari (2013) a la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull:
  • Presentació de la biografia “Roturando los caminos”, a l’església de Santa Maria de Montalegre:
  • Col·loqui “Les santes del segle XXI” (13-II-2020), a l’església de Santa Maria de Montalegre:

 

Si no tens a mà les seves biografies, aquí en pots descarregar gratuïtament el perfil biogràfic Obrint horitzons

I una última cosa: ara que tens temps, aprofita per escriure els favors que tinguis pendent, o els que et faci en aquests dies. Són importants per seguir impulsant el procés de canonització. Ell t’ho agrairà. Escriu a: jmhg@montalegre.org.

L’Opus Dei: 1928, 1930, 1943. El desplegament en el temps d’una mateixa llum de Déu

14 SSXXIMig centenar de persones van participar en el col·loqui amb Mn. José Carlos Martín de la Hoz al saló d’actes de Montalegre, el 13 de febrer, sota el títol “Les santes de segle XXI”. Després de la benvinguda de Mn. Xavier Argelich, rector de Montalegre, Marta Beriain va presentar el conferenciant i va moderar les intervencions finals. L’objectiu d’aquest acte era recordar i agrair el fecund treball apostòlic dut a terme per les dones de l’Opus Dei al món sencer, amb motiu del 90 aniversari de la seva fundació.

05 SSXXIMn. José Carlos va començar la intervenció amb una cita de Converses amb Josepmaria Escrivà de Balaguer (ed. Rialp, Madrid 1987, n.68): L’Obra no es basa en l’entusiasme, sinó en la fe. Els primers anys —ben llargs, certament— van ser molt durs, i només es veien dificultats. L’Opus Dei se’n va sortir per la Gràcia divina, i per l’oració i el sacrifici dels primers, sense mitjans humans. Solament hi havia joventut, bon humor i el desig de fer la voluntat de Déu. Des del principi, l’arma de l’Opus Dei ha estat sempre l’oració, la vida generosament donada, el silenciós renunciament a tot el que és egoisme, per servir les ànimes.

16 SSXXIAquestes paraules contenen un atapeït resum de l’esperit de l’Opus Dei i també un delicat elogi dels que van seguir el Fundador en els primers anys, quan tot estava per fer. Van viure de la fe en Déu i de la confiança en sant Josepmaria. Aquest és el cas del servent de Déu José María Hernández Garnica, i de molts i moltes altres que el van acompanyar en aquest camí. En ells descansava sant Josepmaria.

22 SSXXIÉs commovedor que quan sant Josepmaria celebra la missa aquest 14 de febrer de 1930 -es compleixen ara 90 anys- passa una cosa molt senzilla: el que ja havia vist el 2 d’octubre de 1928, quan rep aquesta sobreabundància de llum, percep que el Senyor li demanava que, amb la mateixa urgència amb què es va posar a treballar amb homes, treballi també amb dones. I és més impressionant encara que 13 anys després sant Josepmaria, celebrant la missa en el primer centre de dones de l’Opus Dei, torna a tenir sobreabundància de llum perquè anava buscant una solució per a incardinar sacerdots de l’Opus Dei i perquè els sacerdots de tot el món poguessin viure l’esperit de l’Obra. La fórmula va arribar aquell dia amb la Societat Sacerdotal de la Santa Creu inscrita i indissolublement unida a la prelatura de l’Opus Dei. És el desplegament en el temps d’una única llum.

24 SSXXII el seu confessor li confirma: “això és tan de Déu com la resta”. Sant Josepmaria es va posar a treballar immediatament, i a demanar-li a aquestes dones que van anar arribant a l’Obra, el mateix que als homes: lliurament total a Déu, treball incansable, amor a Déu i a les ànimes i fidelitat a l’amistat.

Si sant Josepmaria va poder marxar a Roma el 1946 per impulsar el creixement i l’expansió des del cor de l’Església en el món sencer, el que precisament coincidia amb el naixement de les primeres vocacions i el desenvolupament de les tasques apostòliques impulsades per les dones de l’Obra, havia estat possible perquè havia deixat aquí, com el seu “alter ego”, a Mn. José María Hernández Garnica. Elles van correspondre a la confiança del nostre Pare i fundador i van viure la unitat amb ell tan estretament que li deien “Mn. José María el nostre”.

25 SSXXISeguint el fil de l’expansió de l’Opus Dei al món s’han anat enllaçant les anècdotes sobre els exemples de santedat de Mn. José Maria, del beat Àlvar del Portillo, i de les primeres dones de l’Opus Dei; entre elles de la beata Guadalupe Ortíz de Landázuri: la sintonia completa del beat Àlvar amb sant Josepmaria en el primer viatge a Roma, o els inicis de Guadalupe a Montefalco, del Tomás Alvira i la Paquita Domínguez, etc.

30 SSXXIAl col·loqui posterior s’han compartit diferents testimonis de devoció, alguna curació extraordinària, aclariments sobre com es desenvolupen els processos de canonització, etc. El col·loqui ha conclòs animant als presents a ser tenaços en la petició de favors, segurs de l’eficàcia de el poder intercessor d’aquestes persones en procés de canonització.

En els enllaços que segueixen es poden veure les intervencions:

Benvinguda de rector i presentació de Marta Beriain

Intervenció de Mn. José Carlos Martín de la Hoz

En el col·loqui posterior, Mn. José Carlos va respondre a les següents preguntes:

Algunes anècdotes del matrimoni del Tomás Alvira i la Paquita Domínguez

Anècdotes a propòsit del testimoni d’una curació del beat Àlvar

Com es pot confirmar en un procés l’heroïcitat de virtuts d’una persona?

Com s’han d’enviar favors? Té interès fer-ho, si molts són coses petites?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dones santes del segle XXI

90 aniversari de la labor de l’Obra amb dones.

Guadalupe
Guadalupe Ortiz de Lanzázuri, a Mèxic

El proper 13 de febrer, com a preparació de la festa del 14 de febrer, 90 aniversari de l’inici de la labor de l’Obra amb dones, José Carlos Martín de la Hoz participarà en una taula col·loqui a la sala d’actes de l’església de Santa Maria de Montalegre. José Carlos és el director de l’Oficina per a les Causes dels Sants de l’Opus Dei a Espanya des de fa divuit anys.

191031 Portada catalàA Montalegre està enterrat José María Hernández Garnica, que va ser un dels que va seguir a sant Josepmaria en els primers anys de l’Opus Dei, quan tot estava per fer. Va viure de la fe en Déu i de la confiança en sant Josepmaria. I va participar molt directament en el creixement i expansió de la tasca apostòlica de l’Opus Dei amb dones, primer a Espanya i després a la majoria de països d’Europa, on va assistir a l’arribada de les primeres vocacions, va col·laborar en la instal·lació de residències d’estudiants, centres de formació per a la dona, posada en marxa d’iniciatives socials, etc.

A partir de Mn. José María Hernández Garnica, D. José Carlos farà un recorregut per la vida de dones de l’Opus Dei que, en aquests noranta anys, han aportat a l’Església i a la nostra societat una santedat veritable, heroica i fidel, i que actualment tenen iniciat el procés de canonització. És el cas de la beata Guadalupe Ortiz de Landázuri, la Venerable Montserrat Grases i, també, de les serventes de Déu Dora del Hoyo, Encarnita Ortega Pardo, Laura Busca Otaegui, i Paquita Domínguez Susin.

La seva intervenció estarà amenitzada amb anècdotes i vivències inèdites de cadascuna d’aquestes dones, que completarà al col·loqui posterior que tancarà l’acte.

Montalegre 13 II cat