Documental per TV

dvd-jmhgAvui dia 3 de gener, a Trece TV, transmeten un documental sobre D. José María Hernandez Garnica a les 11,40 h. (Després de la transmissió de la missa d’11h). Per veure i difondre. Es pot veure per TV i també per internet: http://www.trecetv.es/directo

Aquest any es compleix el 75 aniversari de la seva ordenació sacerdotal, la dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Chiqui. Un sacerdot que sabia “escoltar”

181112-Missa-0878Aquest dilluns, 12 de novembre, a les 19h. s’han aplegat més de cent cinquanta persones a l’església de Santa Maria de Montalegre per assistir a la tradicional missa de difunts en sufragi per Mn. José María Hernández Garnica.

181112-Missa-0887Han concelebrat la missa, Mn. Xavier Argelich, rector de l’església, i Mn. Ferran Blasi, que havia conviscut amb Mn. José María Hernández Garnica. Mn. Xavier ha començat l’homilia amb una de les idees present en el recent Sínode sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional: la necessitat d’escoltar. El sacerdot ha de “saber escoltar” abans d’aconsellar. En primer lloc, ha d’escoltar Déu. Aquesta va ser la disposició de Mn. José María Hernández Garnica des del primer contacte amb l’Opus Dei i sant Josepmaria, a Madrid, l’any 1.934, on va començar a prendre força en la seva vida la crida de Déu a un lliurament complet. Després, ja sacerdot, va dedicar molt temps “a escoltar” en la labor de direcció espiritual i de confessor. Molt temps d’escoltar i després de donar consells oportuns i discrets.

181112-Missa-0883Ha fet esment també a la beatificació de Guadalupe Ortíz de Landázuri, el proper 18 de maig a Madrid. Mn. José María Hernández Garnica va dedicar temps i esforços a l’impuls dels apostolats promoguts per les dones de l’Opus Dei. Sembla lògica l’alegria que haurà tingut per aquesta beatificació, i també l’interès que li passi per davant una dona, la primera fidel laica de l’Opus Dei que pujarà als altars. Ara, d’alguna manera, ja es pot prodigar més en favors ell personalment. I concloent aquesta consideració, Mn. Xavier ha animat als presents a demanar per la prompta beatificació de Mn. Chiqui, demanant-li molts favors.

En acabar la missa, els preveres i part dels fidels s’han traslladat a la capella del Santíssim, on s’han resat unes absoltes davant la sepultura de Mn. Chiqui. Finalment, un altre cop a la nau central, la cerimònia ha acabat amb el cant del Virolai.

Ja de sortida, alguns han aprofitat per adquirir material informatiu d’aquest servent de Déu, per distribuir entre parents i coneguts.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Una setmana d’aniversaris

Missa en sufragi per Mn. Chiqui

DSC_7500

El Sr. Cardenal llegint l’oració de benedicció del sepulcre

L’11 de novembre s’ha complert el setè aniversari del trasllat a l’església de Montalegre de Mn. José María Hernández Garnica. Dia d’acció de gràcies perquè en aquests anys gent de tot el món ha pogut resar davant la seva sepultura, prendre exemple d’aquest servidor bo i fidel de sant Josepmaria i beneficiar-se de la seva poderosa intercessió. Són molts els favors que es reben, i per això esperem confiats que ben aviat en faci un de ben gros que serveixi com a miracle del procés de canonització, de manera que pugui ser proclamat beat. Tot és cosa de demanar-li.

AucaCatA més, dissabte 17 de novembre es compleix el 105è aniversari del seu naixement. L’auca que es va editar de Mn. Chiqui recull de manera molt encertada els trets fonamentals de la seva vida. L’últim full informatiu, publicat recentment, que es pot descarregar, se’n fa ressò.

En el context d’aquests aniversaris, aquest dilluns, 12 de novembre se celebrarà la tradicional missa en sufragi per la seva ànima. Serà a l’església de Santa Maria de Montalegre, a les 19h. T’hi esperem.

Missa Chiqui 2018 cat

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Missa a Montaletgre en sufragi per en Chiqui

1 DSC_4220El 17 de novembre se celebrà una missa en sufragi per l’ànima del servent de Déu José María Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre, on reposen les seves despulles. Concelebraren Mn. José Carlos Martín de la Hoz, vicepostulador de la causa de canonització, i Mn. Xavier Argelich, rector de l’església. Aquest dia es complien els 104 anys del seu naixement a Madrid.

2 DSC_4240L’església de Montalegre estava plena de fidels, agraïts per la vida entregada d’aquest sacerdot amb fama de santedat, que tants favors concedeix a qui els hi demana.

A l’homilia, Mn. José Carlos sintetitzava la vida d’aquest sacerdot en un tret: “sentit comú i sentit sobrenatural” que defineix molt bé la seva personalitat i la resposta generosa, plena de fe, a la voluntat de Déu.

3 DSC_4217Ni amb 450 anys de vida podem arribar a ser sants, deia, raonant a la manera de Mn. José María. Hem d’aprendre a fracassar en el camí de la santedat. Per això, quant abans ens desanimem, millor. Només comptant amb els mitjans sobrenaturals i la primacia de la gràcia -i l’obediència- podem arribar a la santedat.

La sepultura de Mn. José María a la capella del Santíssim ens dóna aquesta lliçó: el mirem a ell, i ens dirigeix la vista al sagrari, d’on traiem tota la força.

4 DSC_4218Sentit comú i sentit sobrenatural: consciència de la nostra petitesa i seguretat en el poder de Déu: aquest va ser el secret perquè una persona “normal” com era ell fos el suport segur en qui es va poder recolzar sant Josepmaria per fer l’Obra a Espanya i arreu d’Europa, i assolir la santedat.

 

5 DSC_4225Va acabar l’homilia animant-nos a demanar-li molt, mitjançant la Mare de Déu, el creixement apostòlic. És el consell que Mn. Chiqui va donar durant l’última estada a Bèlgica, ja malalt, pocs mesos abans de morir, a les tres primeres que van començar la labor a aquell país, que es lamentaven de la falta de fruïts en el seu treball. Chiqui els va dir: “digueu-li a Jesús: “no ens tractis com a sants. Envia’ns fruits, perquè encara som persones dèbils en la fe”. Al poc temps van començar a arribar vocacions. Mn. Chiqui ja havia traspassat i, segur, des del cel, havia intercedit.

6 DSC_4244Abans d’acabar la missa, va recordar a tots l’interès de demanar-li favors: quants més millor. I d’escriure’ls, en senyal d’agraïment.

Seguidament es va resar un respons davant la sepultura, acabant amb el cant del Virolai.

 

Aquí es pot seguir el vídeo de l’homilia.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Missa en sugrafi per l’ànima d’en Chiqui

Missa aniversari 12-XII-16

Avui faria 104 anys. Va morir el 7 de desembre de 1972, a Barcelona. El vicepostulador de la causa de canonització, Mn. José Carlos Martín de la Hoz, celebrarà una missa en sufragi per la seva ànima a l’església de Santa María de Montalegre. A continuació es resarà un respons davant la sepultura, situada a la capella del Santíssim.

Aquesta és l’últim full informatiu que s’acaba de publicar.

És un bon dia per que se’l feliciti i també per demanar-li favors: els concedeix; i més, avui. Després, escriu-los: jmhg@montalegre.org.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Mons. Fernando Ocáriz, resa davant les restes d’en “Chiqui”

JMHG 04

Mons. Fernando Ocáriz resant davant la sepultura d’en Chiqui

Diumenge, 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme. El prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz ha aprofitat la seva estada de catequesi a Barcelona per resar davant la sepultura d’en José María Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre.

JMHG 01

Al Pati Manning, a l’arribada a Montalegre

Mons. Ocáriz havia estat anteriorment a Montalegre acompanyant a Mons. Javier Echavarría en ocasió de la benedicció de l’escultura de sant Josepmaria, el 16 de maig del 2008, i posteriorment, el 2 de juliol de 2012.

Han rebut al prelat de l’Opus Dei, a l’entrada del pati Manning, el rector de Montalegre i l’equip que promou la devoció a Chiqui. Per la nau central de l’església s’ha dirigit a la capella del Santíssim. El rector ha aprofitat per mostrar al prelat de l’Obra l’última publicació per a nens sobre D. José María: «Chiqui, ¡som-hi!».

JMHG 03

Veient la biografia per a nens, “Chiqui, som-hi!”

JMHG 04

Davant la sepultura d’en Chiqui

A la capella del Santíssim esperava un grup de col·laboradors de Montalegre així com de voluntaris de l’Acció Social. Allà ha resat en silenci davant del sagrari durant uns minuts i tot seguit davant la sepultura de Mn. José María.

JMHG 06

Resant davant la imatge de sant Josepmaria

Després de resar davant l’escultura de sant Josepmaria, a la capella de confessionaris acompanyat dels sacerdots que col·laboren a Montalegre, ha sortit al Pati Manning. Allà ha pogut saludar cada un dels presents, que li han explicat detalls de la col·laboració de tota mena que presten, des de les més materials de la cura de l’església, a les de catequesi i a l’àmplia acció social que desenvolupen al barri del Raval.

JMHG 02

Dirigint-se al Pati Manning

L’equip de persones que promou la devoció a José María Hernández Garnica li han pogut explicar diferents favors que es reben i les iniciatives que tenen per donar a conèixer la seva vida. Mons. Fernando Ocáriz els ha animat a acudir molt a la seva intercessió.

El prelat de l’Opus Dei ha agraït a tots la col·laboració que presten i els ha impartit la seva benedicció abans de marxar.

JMHG 09JMHG 10JMHG 08JMHG 07JMHG 11JMHG 12JMHG 13

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Favors d’en Chiqui a «companys» de professió

Avui, 25 de juny, és l’aniversari de l’ordenació sacerdotal d’en Chiqui, juntament amb el beat Àlvar i José Luis Múzquiz. És un bon dia per demanar-li favors. Envia’ls a jmhg@montalegre.org. I donarem suport a la intenció resant davant la sepultura d’en José Maria Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre.

Aquí se’n recullen dos dels molts rebuts que ha concedit a «companys» de professió.

Favors a un enginyer de mines

minas1Un cop més, em poso en contacte amb vostès per explicar els dos favors rebuts mitjançant la intercessió de Mn. José María Hernández Garnica.

Ha passat més d’un any des que vaig escriure per primera vegada a la bústia de favors per intercessió de Don Chiqui.

Aquella vegada explicava com amb la seva ajuda vaig aconseguir acabar la carrera i col·locar-me en el món laboral, entrant com a becari en una gran empresa.

Al llarg d’aquest últim any, la importància d’obtenir un contracte de treball va anar en augment. No només per donar-li continuïtat a la meva trajectòria professional, sinó perquè, com a resident estranger a Espanya havia de canviar el meu estatus d’estudiant a resident treballador.

Un cop més, no ho vaig dubtar. Vaig confiar en la intercessió del meu col·lega enginyer de mines per treure aquesta complicada tasca endavant.

Els mesos van anar passant, i dia a dia resava l’estampa de Don Chiqui amb relíquia que tinc a la meva habitació, confiant que amb la seva ajuda, aconseguiria quedar-me a l’empresa on estava o aconseguiria una altra oportunitat en qualsevol de les empreses del sector.

A mitjans de febrer vaig aconseguir una entrevista. Es tractava de cobrir una baixa de maternitat en una altra empresa del sector.

Vaig reunir-me amb el responsable de l’equip i li vaig explicar que per aconseguir un contracte havia de realitzar una sèrie de tràmits en estrangeria, que almenys trigarien un mes a realitzar-se.

Després d’uns dies de tensa espera, vaig rebre la seva resposta. Comptava amb mi per cobrir el lloc. A més, ell i l’equip de recursos humans es posaven a disposició per a realitzar tots els tràmits pertinents davant estrangeria.

minas2Estava clar, Mn. Chiqui m’havia ajudat. Però la part de més risc de tot el procés acabava de començar: presentar tots els documents pertinents per aconseguir el meu visat de treball, i esperar la resposta final, que només la tindríem fins a un mes després de la presentació.

Així doncs, des de mitjans de març a finals d’abril em vaig sumir en una tensa espera. Encomanava amb força aquest favor a Mn. Chiqui.

Un amic, sacerdot de l’Opus Dei, sempre que em veia em deia “Confia, que Mn. Chiqui no et deixarà tirat”

I així va passar; després de tot el llarg procés pel qual vaig passar, i tots els dubtes que es plantejaven pel camí, vaig aconseguir el meu permís de treball i em vaig incorporar al meu lloc.

Estic segur, que Mn. José María Hernandez Garnica, em va ajudar, com el gran intercessor que és.

Li estic enormement agraït, i sé que puc comptar amb ell per tirar endavant difícils situacions.

Espero amb aquest petit testimoni, donar fe del gran intercessor que és Mn. José María Hernández Garnica i ajudar a seguir sumant per a la seva causa, acceptant amb això la publicació del mateix.

Atentament,

L.V.G.S.

Favor a un geòleg-miner.

minas3Bona tarda,

El meu nom és Lluís, i sóc del Perú. Vaig conèixer l’Opus Dei fa més d’un any, per mitjà de la meva dona, i des de llavors vaig començar a freqüentar alguns recessos i xerrades prop de casa meva.

A mitjans del 2014 em van diagnosticar un problema de bronquiectacias en el sector inferior del pulmó dret; després de diverses anàlisis i que els metges descartessin càncer o tuberculosi; em van indicar que l’únic camí era la cirurgia del lòbul inferior del pulmó dret; una lobectomia.

Jo estava molt nerviós: la meva dona estava embarassada, havíem buscat aquest fill tant de temps!; i en el meu cap només hi havia molt d’embolic i tenia molta por. Un dia abans de la cirurgia; em vaig posar a revisar el canal de YouTube de l’Opus Dei, em va cridar l’atenció el documental de Don José María Hernández. Ja havia llegit alguna cosa d’ell a la biografia de sant Josepmaria, i em vaig posar a veure el documental sobre la seva vida. Em vaig assabentar que li deien Chiqui des del col·legi, i que a més era Doctor en Mines. I quina casualitat!, doncs jo sóc geòleg-miner i treballo al Servei Geològic i Miner del meu país.

Després d’acabar de veure el documental em vaig encomanar al Mn. José María Hernández. Afectuosament, al final vaig dir, Au Tiet Chiqui, ajuda a aquest el teu col·lega, a que tot passi ràpid, ajudeu-me a tenir calmar i anar tranquil al quiròfan i pugui tornar aviat a treballar.

Vaig tancar l’ordinador i em vaig dirigir a casa; en el camí de retorn a poc a poc em vaig començar a calmar i sentir-me acompanyat; vaig arribar feliç a casa. L’endemà i abans de l’operació tot va estar tranquil, gairebé sense cap retard. L’operació va ser una mica complicada, les característiques de la lesió van fer que la intervenció es demorés 4 hores de més. Les bronquiestacias s’havien emplenat de matèria i part del teixit pulmonar s’havia adherit fortament a la pleura.

No obstant això, jo mai em vaig sentir sol; potser fins i tot vaig imaginar que ell m’estava cuidant a la capçalera. Gràcies a Déu tot va sortir molt bé; i la recuperació va ser ràpida. Al cap de tres dies m’estava anant a casa, per a sorpresa del metge, que esperava que em quedés una setmana, per la dificultat de l’operació. En la revisió dels 6 mesos, havia recuperat el 95% de la meva capacitat pulmonar: vaig sortir i em vaig recuperar millor del que havia entrat!

Ara cada vegada que camino temorós, m’encomano al Tiet Chiqui, em sento reconfortat i sé que les coses per molt difícils que semblin sempre m’ajudarà, em donarà un cop de maneta per intercedir per mi i per la meva família.

M’agrada la web, espero algun dia anar amb la meva família a Montalegre i escoltar missa. Aquí li encarregaré al Tiet Chiqui que m’ajudi a anar a veure’l una estoneta almenys i agrair-li en persona tot el que fa per nosaltres.

Una afectuosa abraçada; les nostres oracions estan amb vostès.

Luis C.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari